Luftwaffe

Aquest article tracta sobre la força aèria alemanya abans i durant la Segona Guerra Mundial. Per a l'actual arma aèria alemanya, veure Força aèria alemanya. Per l'arma aèria alemanya durant la Primera Guerra Mundial, veure Luftstreitkräfte. Per l'arma aèria de la RDA, veure Luftstreitkräfte
Infotaula unitat militarLuftwaffe
Deutsche Luftwaffe Modifica el valor a Wikidata
lang=
Modifica el valor a Wikidata

Àliga de la Luftwaffe
Tipusforça aèria Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva1933
Fundació1935 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1946[N 1]
PaísAlemanya nazi III Reich
BrancaForça aèria
ArmaGuerra aèria
Part deWehrmacht Modifica el valor a Wikidata
Estructura Wehrmacht
MidaAvions 119,871[2] (producció total)
Personal 3,400,000 (total en servei entre 1939–45)[3]
Comandants
Comandant actualHermann Göring
Oficials destacatsAlbert Kesselring
Erhard Milch
Wolfram Freiherr von Richthofen
Hugo Sperrle
Guerres i batalles
Guerra Civil Espanyola
Segona Guerra Mundial
Cultura militar
Divisa
Balkenkreuz (fuselatge i sota les ales)[4]

Balkenkreuz (sobre les ales)[5]

Hakenkreuz (fin flash 1939–1945[6]
HimneFliege mit mir in die Heimat Modifica el valor a Wikidata

La Luftwaffe [N 2] (pronunciació alemanya: [ˈlʊftvafə]) va ser la branca de la guerra aèria de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. L'arma aèria militar d'Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, la Luftstreitkräfte de l'Exèrcit Imperial i la Marine-Fliegerabteilung de la Marina Imperial, havien estat dissoltes el maig de 1920 d'acord amb els termes del Tractat de Versalles que establia que Alemanya tenia prohibit tenir força aèria.

Durant el període d'entreguerres, els pilots alemanys van ser entrenats en secret en violació del tractat a la base aèria de Lipetsk a la Unió Soviètica. Amb la pujada del partit nazi i el rebuig del Tractat de Versalles, l'existència de la Luftwaffe va ser reconeguda públicament el 26 de febrer de 1935, poc més de dues setmanes abans d'obert desafiament a el Tractat de Versalles a través del rearmament alemany i el reclutament es donaran a conèixer el 16 de març.[9] La Legió Còndor, un destacament de la Luftwaffe enviat per ajudar el bàndol nacional a la Guerra Civil espanyola, va proporcionar a la força un valuós camp de proves per a noves tàctiques i avions. Parcialment com a resultat d'aquesta experiència de combat, la Luftwaffe s'havia convertit en una de les forces aèries més sofisticades, tecnològicament avançades i amb experiència en la batalla del món quan va esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939.[10] L'estiu de 1939, la Luftwaffe tenia vint-i-vuit Geschwader (ales. La Luftwaffe també operava unitats de paracaigudistes, els Fallschirmjäger.

La Luftwaffe va resultar fonamental en les victòries alemanyes a Polònia i Europa Occidental el 1939 i el 1940. No obstant això, durant la batalla d'Anglaterra, tot i causar greus danys a la infraestructura de la RAF i, durant el The Blitz posterior, devastant moltes ciutats britàniques, la força aèria no va aconseguir fer rendir els assetjats britànics. A partir de 1942, les campanyes de bombardejos aliats van destruir gradualment el braç de combat de la Luftwaffe. Des de finals de 1942, la Luftwaffe va utilitzar el seu excedent de suport terrestre i altre personal per crear les divisions de camp de la Luftwaffe. A més del seu servei a Occident, la Luftwaffe operava sobre la Unió Soviètica, el nord d'Àfrica i el sud d'Europa. Malgrat el seu ús tardà d'avions turborreactors i coets avançats per a la destrucció de bombarders aliats, la Luftwaffe va quedar desbordada pel nombre superior dels aliats i la tàctica millorada, així com per la manca de pilots entrenats i combustible d'aviació. El gener de 1945, durant les etapes finals de la batalla de les Ardenes, la Luftwaffe va fer un darrer esforç per guanyar la superioritat aèria, i es va trobar amb un fracàs. Amb una disminució ràpida del subministrament de petroli, oli i lubricants després d’aquesta campanya, i com a part de la totalitat de les forces militars de la Wehrmacht en conjunt, la Luftwaffe va deixar de ser una força de combat efectiva.

Després de la derrota d'Alemanya, la Luftwaffe es va dissoldre el 1946. Durant la Segona Guerra Mundial, els pilots alemanys van obtenir aproximadament 70.000 victòries aèries, mentre que més de 75.000 avions de la Luftwaffe van ser destruïts o danyats significativament. D’aquests, gairebé 40.000 es van perdre completament. La Luftwaffe només va tenir dos comandants en cap al llarg de la seva història: Hermann Göring i posteriorment el generalfeldmarschall Robert Ritter von Greim durant les dues últimes setmanes de la guerra.

La Luftwaffe va participar profundament en crims de guerra nazis. Al final de la guerra, un percentatge important de la producció d'avions es va originar en camps de concentració, una indústria que donava feina a desenes de milers de presoners.[N 3] La demanda de mà d'obra per part de la Luftwaffe va ser un dels factors que van portar a la deportació i assassinat de centenars de milers de jueus d'Hongria el 1944. L'Oberkommando der Luftwaffe organitzà experiments en éssers humans, i la Luftwaffe tropes de terra va cometre massacres a Itàlia, Grècia i Polònia.

  1. "Control Council Law No. 34, Resolution of the Wehrmacht of 20 August 1946" (en alemany). Arxivat 2020-06-30 a Wayback Machine. Official Gazette of the Control Council for Germany, 1 May 2004 – 7 June 2004, p. 172.
  2. Tom Philo. «WWII production figures». Taphilo.com. Arxivat de l'original el 26 març 2017. [Consulta: 26 abril 2014].
  3. Jason Pipes. «Statistics and Numbers». Feldgrau.com, 2008. [Consulta: 26 abril 2014].
  4. Hartmann, Bert. «Luftarchiv.de – Kennzeichen – Allgemein, Abb.4 – Balkenkreuz auf Flügelunterseite und Rumpf». Luftarchiv.de. Arxivat de l'original el 17 novembre 2015. [Consulta: 15 abril 2018].
  5. Hartmann, Bert. «Luftarchiv.de – Kennzeichen – Allgemein, Abb.4 – Balkenkreuz auf Flügeloberseite». Luftarchiv.de. Arxivat de l'original el 17 novembre 2015. [Consulta: 15 abril 2018].
  6. Hartmann, Bert. «Luftarchiv.de – Kennzeichen – Varianten des Hakenkreuzes, Abb.2». Luftarchiv.de. Arxivat de l'original el 17 novembre 2015. [Consulta: 14 abril 2018].
  7. «Entry in German dictionary Duden». Arxivat de l'original el 24 febrer 2016. [Consulta: 16 febrer 2016].
  8. Stedman 2012, p. 3
  9. Fischer 1995, p. 408
  10. Killen 2003, p. 93
  11. Vajda i Dancey, 1998, p. 118.
  12. USHMM, 2009, p. 870.
  13. USHMM, 2009, p. 958.
  14. USHMM, 2009, p. 959.
  15. USHMM, 2009, p. 962.
  16. USHMM, 2009, p. 955.
  17. USHMM, 2009, p. 396.
  18. USHMM, 2009, p. 999.
  19. USHMM, 2009, p. 984.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «N» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="N"/> corresponent.


Developed by StudentB